Desenes de Milers de persones es manifesten per reclamar el dret a un habitatge digne.

TOTHOM TÉ DRET A UN HABITATGE DIGNE

Desenes de Milers de persones es manifesten per reclamar el dret a un habitatge digne.

"Qué pasa, qué pasa, que no tenemos casa" o "Rajoy y Zapatero, a vivir en un trastero" han estat els lemes més corejats a les manifestacions d'arreu de l'Estat espanyol.

La convocatòria, organitzada per l’Assemblea contra la precarietat i per l’habitatge –V de “Vivienda”- i a la que es van afegir altres col·lectius com La Plataforma per un habitatge digne, varen aconseguir aplegar 50000 persones a Madrid i unes 7500 a Barcelona.

Les manifestacions varen estar presidides des del primer moment per un aire divertit i festiu al llarg del seu recorregut. Performances i centenars de pancartes amb lemes com "No vas a tener piso en tu puta vida", "Redecora tu hipoteca" o "Que no especulen con tu vida" onejaven el cel de Barcelona.

Un membre de “La asamblea por una vivienda digna” comentà que amb la manifestació es pretenia que s’articulessin mesures per incentivar el lloguer dels pisos buits, aproximadament uns 300.000 a Barcelona, i reivindicar el dret a un habitatge digne. Habitatge al qual el jovent, la gran majoria amb contractes de precarietat laboral, no pot tenir accés.

Tan sols l’articulació de lleis contra l’especulació ferotge del neoliberalisme capitalista, amb la complicitat i el beneplàcit dels partits de “l’esquerra institucionalitzada”, permetrà que les classes menys afavorides puguin obtenir un habitatge digne.

Per aquest motiu, és fa més necessària que mai la mobilització popular per combatre aquest greuge cada vegada més sagnant. Només la pressió de la ciutadania, organitzada en assemblees i plataformes, aconseguirà que els preus dels habitatges s’ajustin més a les necessitats populars i no al preu d’un mercat especulador.

Un altre dels objectius que s’ha d’assolir, el més aviat possible, és que el govern de torn de l’Estat Espanyol, tant fa el color de la seva ideologia, deixi d’estar interessat en amagar el problema del preu de l’habitatge, el qual ha anat augmentant desmesuradament d’ençà del 1998.

Si entenem que l’habitatge no és una mercaderia sinó un dret universal, hauríem de disposar d’una bossa social àmplia d’habitatges. Un govern veritablement del poble hauria de garantir que totes i tots els habitants d’un territori tingueren assegurat un habitatge digne.