Sí, ja sé que avui dia no mola ser escèptic. També sé que el distanciament irònic està més d’acord amb la meva edat. Però per damunt del meu escepticisme, i més enllà de la meva evident afició a la rebel·lia i a la crítica constructiva, el diumenge hauria d’anar a votar. Amb les meves decepcions i amb les meves il·lusions trencades: el dia 9 hauria d’anar a votar.
Votaria per a que els immigrants que sostenen la nostra riquesa, sense beneficiar-se’n, no siguin tractats com a delinqüents. Per a que les dones que avorten, no siguin criminalitzades. Per a que gent que pensa d'una altra manera no estigui a la presó (i, encara més, si no han comés cap "delicte de sang" -Otegi i tota la mesa de HB). Votaria pels conductors i conductores dels TMB. Votaria en contra de la privatització del meu ensenyament públic i per a que s’acabessin els col·legis concertats. Votaria en contra dels privilegis d’uns pocs. En contra de la negació de la meva nació i de la seva llengua. En contra del TAV (més conegut com a AVE) i del seu traçat. En contra de la situació dels trens de rodalies. En contra de la situació general de les infrastructures i de la llei de mobilitat. En contra de la M.A.T i a favor d’una nova cultura energètica. En contra de la llei de partits. En contra dels governants que impedeixen que centenars de milers de bascos i basques puguin exercir el seu dret a vot a Euskal Herria. Votaria...
Però no ho faré. I molts de vosaltres em direu: “precisament per aconseguir tot això, hauries de votar”. I jo continuaré sense anar-hi. I no ho faré perquè moltes d’aquestes qüestions estan sostingudes per aquells que de sobte (cada quatre anys) s’adonen que existeixo i em fiquen la por al cos dient-me: alerta, que pot arribar l’home del sac!.
Aquesta és una altra raó per a no votar: la manca d’imaginació dels polítics i la seva nul·la aportació d’idees noves i encoratjadores. Ningú no se salva. Cap polític no ha explicat clarament el seu ideari, ni de quina manera pensa dur-lo a terme. S’han limitat a tancar el "cercle de guix" de la por: CiU, que els altres no faran que es respecti Catalunya. ERC, que si CiU guanya tornarem als temps de nacionalisme descafeïnat. PSC que vindrà l’home del sac si guanya Rajoy. ICV-EUiA que si PSOE obté una majoria absoluta, ells no podran matisar a la manera d’esquerres (que deia el cantautor). Només por, por... por angoixant i infinita. Culpabilitzadora.
Hi ha nombroses evidències del fet que la por ha estat una poderosa força present en diferents processos socials i, més concretament, en els comicis dels últims 25 anys que l’estat espanyol (així, en minúscules) ha convocat (l’única legítimament justificada era la por al soroll de sabres de la llarga nit franquista).
Hi ha nombroses evidències de la utilització persistent de la por pels polítics com a motor per mobilitzar simpaties i per reclamar adhesions. Tot això no fa altra cosa que indicar que els partits i els seus líders ens consideren una ciutadania espantada, tan sols disposada a recolzar-los com l’única possibilitat que posseïm per defensar-nos de l’arribada de l’home del sac. Aquesta és, si més no, la impressió que transmet tot l’arc parlamentari que es presenta a les eleccions convocades per l’estat espanyol el proper 9 de març.
D’una banda, Rajoy no ha deixat d’anunciar tota mena d’apocalipsis que desmembraran la seva pàtria –que no pas la meva. D’una altra, ZP i els seus (partits satèl·lits inclosos) s’han dedicat a dirigir-se a les masses amb la història de l’home del sac.
Quina pobresa política! Com a ciutadà cridat a les urnes hauria preferit que algú tractés d’il·lusionar-me, en comptes d’atemorir-me . Potser en Rajoy té més responsabilitat, però ZP podria estalviar-se explicar-nos la nefasta gestió del PP i com d’extraordinària n’ha estat la seva legislatura. La millor manera de mobilitzar votants no és atemorint-los, sinó oferint-los un projecte capaç d’entusiasmar.
Tot el contrari. Han llençat la pilota a la nostra teulada i criminalitzen la ciutadania culpant-los de tot el que pugui passar l’endemà de les eleccions per no haver passat per les urnes. Senyors polítics!, el dia 10 només hi haurà uns culpables: vostès que, dia rere dia, s’han anat allunyant de les necessitats de la ciutadania; que, any rere any, han dilapidat l’herència de l’esquerra lluitadora que els varen llegar totes les dones i els homes que deixaren la vida per la llibertat i el dret a opinar.
Finalment, vull agrair-vos la possibilitat que em doneu de reflexionar. Fer-vos partícips de la meva intimitat. Quan em trobo perdut, us cerco en la foscor. Sempre hi sou. Escolteu en silenci. Jo escric. I ho comparteixo en veu alta amb tots vosaltres. Em retrobo. Gràcies per recordar-me el camí de tornada.
Votaria per a que els immigrants que sostenen la nostra riquesa, sense beneficiar-se’n, no siguin tractats com a delinqüents. Per a que les dones que avorten, no siguin criminalitzades. Per a que gent que pensa d'una altra manera no estigui a la presó (i, encara més, si no han comés cap "delicte de sang" -Otegi i tota la mesa de HB). Votaria pels conductors i conductores dels TMB. Votaria en contra de la privatització del meu ensenyament públic i per a que s’acabessin els col·legis concertats. Votaria en contra dels privilegis d’uns pocs. En contra de la negació de la meva nació i de la seva llengua. En contra del TAV (més conegut com a AVE) i del seu traçat. En contra de la situació dels trens de rodalies. En contra de la situació general de les infrastructures i de la llei de mobilitat. En contra de la M.A.T i a favor d’una nova cultura energètica. En contra de la llei de partits. En contra dels governants que impedeixen que centenars de milers de bascos i basques puguin exercir el seu dret a vot a Euskal Herria. Votaria...
Però no ho faré. I molts de vosaltres em direu: “precisament per aconseguir tot això, hauries de votar”. I jo continuaré sense anar-hi. I no ho faré perquè moltes d’aquestes qüestions estan sostingudes per aquells que de sobte (cada quatre anys) s’adonen que existeixo i em fiquen la por al cos dient-me: alerta, que pot arribar l’home del sac!.
Aquesta és una altra raó per a no votar: la manca d’imaginació dels polítics i la seva nul·la aportació d’idees noves i encoratjadores. Ningú no se salva. Cap polític no ha explicat clarament el seu ideari, ni de quina manera pensa dur-lo a terme. S’han limitat a tancar el "cercle de guix" de la por: CiU, que els altres no faran que es respecti Catalunya. ERC, que si CiU guanya tornarem als temps de nacionalisme descafeïnat. PSC que vindrà l’home del sac si guanya Rajoy. ICV-EUiA que si PSOE obté una majoria absoluta, ells no podran matisar a la manera d’esquerres (que deia el cantautor). Només por, por... por angoixant i infinita. Culpabilitzadora.
Hi ha nombroses evidències del fet que la por ha estat una poderosa força present en diferents processos socials i, més concretament, en els comicis dels últims 25 anys que l’estat espanyol (així, en minúscules) ha convocat (l’única legítimament justificada era la por al soroll de sabres de la llarga nit franquista).
Hi ha nombroses evidències de la utilització persistent de la por pels polítics com a motor per mobilitzar simpaties i per reclamar adhesions. Tot això no fa altra cosa que indicar que els partits i els seus líders ens consideren una ciutadania espantada, tan sols disposada a recolzar-los com l’única possibilitat que posseïm per defensar-nos de l’arribada de l’home del sac. Aquesta és, si més no, la impressió que transmet tot l’arc parlamentari que es presenta a les eleccions convocades per l’estat espanyol el proper 9 de març.
D’una banda, Rajoy no ha deixat d’anunciar tota mena d’apocalipsis que desmembraran la seva pàtria –que no pas la meva. D’una altra, ZP i els seus (partits satèl·lits inclosos) s’han dedicat a dirigir-se a les masses amb la història de l’home del sac.
Quina pobresa política! Com a ciutadà cridat a les urnes hauria preferit que algú tractés d’il·lusionar-me, en comptes d’atemorir-me . Potser en Rajoy té més responsabilitat, però ZP podria estalviar-se explicar-nos la nefasta gestió del PP i com d’extraordinària n’ha estat la seva legislatura. La millor manera de mobilitzar votants no és atemorint-los, sinó oferint-los un projecte capaç d’entusiasmar.
Tot el contrari. Han llençat la pilota a la nostra teulada i criminalitzen la ciutadania culpant-los de tot el que pugui passar l’endemà de les eleccions per no haver passat per les urnes. Senyors polítics!, el dia 10 només hi haurà uns culpables: vostès que, dia rere dia, s’han anat allunyant de les necessitats de la ciutadania; que, any rere any, han dilapidat l’herència de l’esquerra lluitadora que els varen llegar totes les dones i els homes que deixaren la vida per la llibertat i el dret a opinar.
Finalment, vull agrair-vos la possibilitat que em doneu de reflexionar. Fer-vos partícips de la meva intimitat. Quan em trobo perdut, us cerco en la foscor. Sempre hi sou. Escolteu en silenci. Jo escric. I ho comparteixo en veu alta amb tots vosaltres. Em retrobo. Gràcies per recordar-me el camí de tornada.
Entrades
