JO NECESSITO UNA ALTRA BARCELONA, I TU?

JO NECESSITO UNA ALTRA BARCELONA, I TU?
Incomplir la Llei de Barris conculca el nostre "dret al dret" de la ciutat i dels seus equipaments
Barcelona Decideix

diumenge, 28 de febrer del 2010

“Comitè Olimpic Català” En els 20 anys d’un somni


Reproducció literal del correu d'en Josepmiquel Servià pels 20 anys d'un somni: “Comitè Olimpic Català”

Benvolguts, benvolgudes:

Aquest primer de març s'acompleixen vint anys justos de l’estrena al Palau de la Música Catalana de l' "Himne per al Comité Olímpic Català", en una interpretació conjunta de la Coral Sant Jordi —dirigida aleshores pel sempre recordat Oriol Martorell— i la Cobla Els Montgrins, dirigida pel palamosí Martí Camós.

La creació del Comitè Olimpic Català (COC) havia estat fruit d’una iniciativa dels patriotes Albert Bertrana, Francesc Serra i Ignasi Doñate, entre altres, davant la proximitat dels Jocs Olimpics de l’any 1992, que havien de celebrar-se justament a Barcelona.

I va ser Albert Bertrana, el capdavanter del projecte, qui em feu l’honor d’encarregar-me la lletra del que havia de ser l’himne d’aquest “Comitè Olimpic Català”.

De la música se n’ocuparien, més tard i conjuntament, el compositor gironí Toni del Sas i aquest incansable “tot terreny” per a les activitats patriòtiques que és l'amic Toni Strubell Trueta.

Per això em permeto avui, amb motiu d'aquest vintè aniversari, fer-vos partícips d'un petit record personal que guardo des de ja fa temps amb una certa emoció, però alhora també amb una certa tristesa, en veure com aquella il·lusió compartida per tants catalans i catalanes, després de vint anys, encara no s’ha fet realitat. (Per ventura, haurem d’esperar la independència?).

Es tracta d’un petit document (cliqueu sobre l'adreça que apareix a sota) que inclou, d’una banda, una síntesi de l’audiovisual que es filmà amb motiu de la presentació pública de l’esmentada lletra, a la sala d’actes del Col·legi d'Advocats de Barcelona (una presentació conduïda, com podreu veure, per l’enyorat Salvador Escamilla) i, d’una altra, l’estrena pública de l’himne —al final de la Gran gala del COC i en un Palau de la Música ple de gom a gom— a partir de la retransmissió que en feu Televisió de Catalunya.

Ben cordialment:

Josepmiquel Servià

dissabte, 13 de febrer del 2010

Cesk Freixas, el meu germà petit

Barcelona. La tarda m’envaïa amb el seu alè fred. Moment perfecte per somiar versos d’incògnit. Versos màgics. Poemes amb llum. Màgica Llum (Daniel Ferrer). El dia acompanyava a dibuixar metàfores. A desdibuixar-les. Tarda d’anàfores. Moment precís per compartir solidaris versos encavalcats amb la nostra gent. Versos d’amor i de pàtria.

Una estona abans vaig veure el meu “germà petit”. Cesk Freixas. Germà de lluites i de causes. N’havia sentit a parlar. Des de baix. Des de dins. Fent camí cap a nosaltres. La seva menuda figura camina de la mà dels qui t’esperen. Camina, entre l’abraçada i la paret, per intuir el “futur en 4D”. Ho veu en 4D. Exactament igual que David Caño. El poeta, l’altre germà. El primer en dir He vist el futur en 3D.


En David t'arriba a l'ànima, en el sentit irreverent de la paraula, quasi de puntetes, mentre ens embriaguem de les 3 p: poesia, política i pàtria. El temps esdevé intensament efímer al seu costat.


Cesk, un regal de germà. No pas de cognom. Tanmateix, compartim l’ADN de la lluita, de la tendresa. Compartim el diari de ruta de la poesia. Recorrem els passadissos de les sensacions fins arribar a la seva música set voltes rebel.

Em diuen que ara és al sud dels Països. Cesk no “perdis mai el sud”, ressona una veu al facebook. Cesk mai no el perdrà. N’estic convençut. Nord, sud; est, oest.

Guitarra i Països Catalans. Compromís i solidaritat. Cesk Freixas o la música poetitzada de l’esquerra independentista. El meu germà petit o la revolució i la pàtria descrites amb la prodigiosa i suau subtilesa de la seva veu. Amb la contundent fermesa dels seus versos.

En Cesk, com sempre, desgranant cançons arreu dels Països Catalans. Vers a vers. Cançons de llibertat. Vers roig de cinc puntes. Estel roig lluitador. Estel roig de cinc puntes. L'estel roig de cinc puntes de la llibertat.

Salut, germà!


Nota: En la redacció de l'entrada hem jugat amb títols de cançons d'en Cesk i dels dos poetes a què fem referència.