JO NECESSITO UNA ALTRA BARCELONA, I TU?

JO NECESSITO UNA ALTRA BARCELONA, I TU?
Incomplir la Llei de Barris conculca el nostre "dret al dret" de la ciutat i dels seus equipaments
Barcelona Decideix

diumenge, 25 de març del 2007

Eleccions municipals: futur objectiu de l'esquerra socialista i independentista

Cal constatar, en primer lloc, com ja és habitual, que una gran part de l'electorat, majoritàriament d'esquerres i/o nacionalista, no anirà a votar, la qual cosa posa de manifest fins a quin punt existeix desconnexió entre els dirigents polítics d'esquerres i una gran franja de la classe treballadora, per a la qual el fet de no votar és més una exigència crítica que una inhibició passota. La desconfiança en els dirigents dels partits polítics que es diuen d'esquerres i, en general, la desconfiança en l'actual joc democràtic formal es fa cada vegada més evident. Quant als primers, veiem que són persones aferrades al càrrec. Però la desconfiança en la política convencional és més pregona, encara: darrerament, assistim a l'espectacle descarat del protagonisme incontrolat dels grans holdings econòmics, que detenten el poder per sobre de qualsevol control parlamentari o governamental, de manera que els polítics, fins i tot o sobretot els caps de govern, no són altra cosa que titelles en mans dels amos de la Terra. Així, doncs, de què serveix votar? Nogensmenys, sempre hi ha decisions subalternes i menors que sí que depenen dels polítics... si aquests foren nets i ferms. Per tots aquests motius, penso que li ha arribat l’hora moral, política i històrica a l’esquerra independentista i socialista. Ha de deixar de banda les seves pors i els seus complexos i articular una branca de política institucional fiscalitzada per les bases i sense abandonar la col·laboració amb els casals i amb les assemblees de barri. La lluita directa al carrer.

Sense presa. Però l’esquerra independentista i socialista ha de formar part de la configuració del panorama municipal del nostre país on té un espai propi. Un espai que, ara com ara, pretén ocupar-lo la pseudo esquerra nacionalista. Aquest espai pertany a una altra manera de fer política. Pertany a un punt de vista necessari en la construcció de Catalunya que retorni la confiança a la classe treballadora: la perspectiva de l’esquerra d’alliberament nacional, socialista i independentista.

La societat dels Països Catalans té dret a saber que sempre hi haurà algú que no li fallarà.

Socialisme i independència

Desenes de Milers de persones es manifesten per reclamar el dret a un habitatge digne.

TOTHOM TÉ DRET A UN HABITATGE DIGNE


Desenes de Milers de persones es manifesten per reclamar el dret a un habitatge digne.


"Qué pasa, qué pasa, que no tenemos casa" o "Rajoy y Zapatero, a vivir en un trastero" han estat els lemes més corejats a les manifestacions d'arreu de l'Estat espanyol.
La convocatòria, organitzada per l’Assemblea contra la precarietat i per l’habitatge –V de “Vivienda”- i a la que es van afegir altres col·lectius com La Plataforma per un habitatge digne, varen aconseguir aplegar 50000 persones a Madrid i unes 7500 a Barcelona.
Les manifestacions varen estar presidides des del primer moment per un aire divertit i festiu al llarg del seu recorregut. Performances i centenars de pancartes amb lemes com "No vas a tener piso en tu puta vida", "Redecora tu hipoteca" o "Que no especulen con tu vida" onejaven el cel de Barcelona.
Un membre de “La asamblea por una vivienda digna” comentà que amb la manifestació es pretenia que s’articulessin mesures per incentivar el lloguer dels pisos buits, aproximadament uns 300.000 a Barcelona, i reivindicar el dret a un habitatge digne. Habitatge al qual el jovent, la gran majoria amb contractes de precarietat laboral, no pot tenir accés.
Tan sols l’articulació de lleis contra l’especulació ferotge del neoliberalisme capitalista, amb la complicitat i el beneplàcit dels partits de “l’esquerra institucionalitzada”, permetrà que les classes menys afavorides puguin obtenir un habitatge digne.
Per aquest motiu, és fa més necessària que mai la mobilització popular per combatre aquest greuge cada vegada més sagnant. Només la pressió de la ciutadania, organitzada en assemblees i plataformes, aconseguirà que els preus dels habitatges s’ajustin més a les necessitats populars i no al preu d’un mercat especulador.

Un altre dels objectius que s’ha d’assolir, el més aviat possible, és que el govern de torn de l’Estat Espanyol, tant fa el color de la seva ideologia, deixi d’estar interessat en amagar el problema del preu de l’habitatge, el qual ha anat augmentant desmesuradament d’ençà del 1998.

Si entenem que l’habitatge no és una mercaderia sinó un dret universal, hauríem de disposar d’una bossa social àmplia d’habitatges. Un govern veritablement del poble hauria de garantir que totes i tots els habitants d’un territori tingueren assegurat un habitatge digne.

dimecres, 14 de març del 2007

Juegos de países sin estado

-El gobierno catalán impulsa unos Juegos de países sin estado.
-Carod-Rovira obtiene el compromiso del COI que no pondrá obstáculos. -El ejecutivo ha iniciado contactos con posibles participantes.

-La Conselleria informó previamente el gobierno central para evitar suspicacias.

El gobierno de la Generalitat ha propuesto un nuevo camino para la presencia internacional del deporte catalán a través de la convocatoria de unos Juegos para países sin Estado: los Juegos de Países deportivos Europeos Open. El conseller de la Vicepresidencia, Josep-Lluís Carod-Rovira, viajó ayer a Lausana para exponer la iniciativa al presidente del Comité Olímpico Internacional (COI), Jacques Rogge.
La denominación "países deportivos" aparecía en la Carta Olímpica hasta que se modificó en 1996. Actualmente quedan 13 países sin Estado al COI que ya figuraban antes de la reforma.
La idea es celebrar la primera convocatoria de los Juegos el 2010 en Barcelona y repetirlos cada cuatro años en cada uno de los 53 países no soberanos con federaciones deportivas reconocidas internacionalmente. Cuando se le preguntó por la presencia de más autonomías, Carod recordó la necesidad que han de tener una larga tradición deportiva. "No queremos que sean Juegos de Segunda Regional", ironizó.
Es de justicia. Si los países no soberanos están vetados, lamentablemente, en los JJ OO, moral y políticamente deben ponerse los medios para que los deportistas de estas naciones puedan competir, si esa es su voluntad, con los colores de su país.
Esperemos que la iniciativa tenga en el estado español el mismo respaldo que le dan miembros del COI de la talla de Rogge y Samaranch.
Esperemos que España supere el complejo de tener 3 estados no soberanos y deje de lado la etiquetación de "Spain is different".
Esperemos que, por fin, sea posible la noble idea de "una nación, una selección".
De nuevo, Segundino.

diumenge, 11 de març del 2007

QUO VADIS, Partido Pancartero

El PP sale a la calle para deslegitimar al gobierno de Zapatero.

-El partido de Rajoy cifra en dos millones y medio el número de asistentes frente a los 342.000 que calcula el Gobierno.
-Gritos de "traidor", "dimisión" y "a prisión" dirigidos contra el presidente del Gobierno.


La marcha convocada por el PP se convirtió en un ataque frontal contra el ejecutivo de J. Luis Rodríguez Zapatero, a quien fueron dirigidas todos los pancartas y gritos de la multitud, que exigió su dimisión.

La presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, presente en la marcha, declaró a Telemadrid que Zapatero "no se da cuenta de que España no quiere ceder al chantaje". Francisco Alcaraz, presidente de la AVT, aseguró que, tras la demostración en las calles de Madrid "la rebelión cívica va a ser imparable". Además, reclamó al Gobierno que vuelva al Pacto Antiterrorista. Parecido diagnóstico realizó María San Gil: "la protesta es una acción de rebeldía cívica para que el presidente del Gobierno se dé cuenta de que no vamos a transigir con cesiones como la de De Juana Chaos".

Obviamente, los personajes anteriormente citados mienten descaradamente al hacer tales manifestaciones. El gobierno ya se da cuenta de todo. No hace falta que venga una oposición desleal a echarle en cara que obre con arreglo a lo que marca la ley. Que el chantaje que soporta el PSOE, en caso de producirse, es igual o inferior al que soportó el PP durante su legislatura. ¡O vamos a ser más papistas que el PaPa!

Ya no voy a insistir más en que De Juana ya había cumplido su condena. Ya no voy a insistir más en que el PP debería ejercer su oposición con mayor responsabilidad en las cuestiones de estado. Y, por supuesto, no voy a insistir más en que todas las acciones llevadas a cabo por el ejecutivo se ciñen a ley.

En lo que sí voy a insistir es que, en vez de tomar la calle en contra del Presidente Zapatero, lo que debería hacer esta "derecha que es de centro" es recoger firmas para cambiar la ley. No gusta la ley, ¡cambiémosla! Pero hay que recordar que esta misma ley es la que aprobaron los partidos parlamentarios, encabezados por el PP. Hay que recordar que fue la ley que utilizó el gabinete aznariano para liberar a los presos etarras que se mencionan a continuación.

Se ha de tener muchos (...) para protestar por lo mismo que que se produjo durante las dos legislaturas de derechas. Porque, señora Botella, no levante el codo y deje que su apellido sea simplemente sinónimo de un apelativo. Le guste o no, miente cuando afirma que su señor marido no liberó a ningún preso de ETA. Mire, mire...

Dejen de lado el cinismo y la mentira y pónganse a trabajar por la paz tan deseada por todos los españoles.

Finalmente, voy a insistir una vez más en que se les paga para que lleven a cabo acciones parlamentarias. Evidentemente, hay que manifestarse cuando hay denuncias que hacer. Pero no por la locura de unos dirigentes que 3 años más tarde aún no han digerido que perdieron las elecciones.

Curiosamente, siempre aludieron que Zapatero ganó los comicios como consecuencia del 11 M. Curiosamente, en ningún parlamento de los que ayer se hicieron, hubo mención alguna ni al tercer aniversario, que se cumple hoy, ni a las víctimas del atentado.

Cómo no, el acto terminó con el himno nacional y con un grito colectivo de "Viva España" que retumbó en toda la plaza y que nos trasladó a otros tiempos.

A continuación, pongo a vuestra disposición la nómina de presos de ETA excarcelados por los gobiernos de AZNAR.

El primo de mi primo,
Segundino.
PD: Hay que ver, este Manel ya ni escribe. Todo tengo que hacerlo yo. Como que está enganchado a la Play S2...

1.‹ Artola Santiesteban, Jose Ramón - 327 anys - 02/09/1986 -04/08/2002 - Angel Jesús Acebes.
2.‹ Letona Viteri, Enrique - 311 anys - 09/10/1987 - 14/05/2003 - Angel Jesús Acebes.
3.‹ Larrinaga Echevarría, Juan José - 221 anys - 28/11/1980 - 14/11/2000 - Mayor Oreja.
4.‹ Rementería Beotegui, Jaime - 220 anys - 11/08/1983 - 08/01/2004 - Angel Jesús Acebes.
5.‹ Esquisabel Echevarría, Francisco - 180 anys - 13/10/1980 - 17/08/2002 - Angel Jesús Acebes.
6.‹ Ugarte Zincunegui, Jon J. - 174 anys - 19/06/1987 - 03/07/2003 - Angel Jesús Acebes.
7.‹ Echeandí­a Zorroza, Juan Xarlos - 172 anys - 26/05/1983 - 06/07/2001 - Mariano Rajoy.
8.‹ Oteagui Arezabala, Luis Mª - 162 anys - 28/04/1987 - 20/06/2003 - Angel Jesús Acebes.
9.‹ González Garcia, Fidel - 160 anys - 19/05/1981 - 05/09/2000 - Mayor Oreja.
10.‹ Alberdi Olano, Ernesto - 135 anys - 28/11/1980 - 15/09/2001 - Mariano Rajoy.
11.‹ Bengoa Unzurranzaga, Félix - 134 anys - 14/11/1980 - 21/10/1999 - Mayor Oreja.
12.‹ Aguirre Aguirre, José Ángel - 133 anys - 28/10/1985 - 26/05/2003 - Angel Jesús Acebes.
13.‹ Ancizar Tellechea, Fermín - 126 anys - 19/05/1981 - 23/07/2001 - Angel Jesús Acebes.
14.‹ Cabello Perez, Francisco - 120 anys - 05/11/1986 - 12/02/2003 - Angel Jesús Acebes.
15.‹ Nazabal Auzmendi, Juan - 106 anys - 03/10/1979 - 20/04/1998 - Mayor Oreja.
16.‹ Galardi SagardÃa, Itziar - 101 anys - 01/03/1982 - 12/02/2002 - Mariano Rajoy.
17.‹ Anza Ortuñez, Juan Mª - 101 anys - 20/02/1982 - 18/10/2002 - Angel Jesús Acebes.
18.‹ Iraculis Albizu, Fernando - 99 anys - 30/03/1982 - 27/11/2002 - Angel Jesús Acebes.
19.‹ Irastorza Fernández, Eugenio - 96 anys - 28/02/1980 - 09/09/2003 - Angel Jesús Acebes.
20.‹ Echevarri Ayesta, José Antonio - 94 anys - 09/07/1980 - 18/01/2002 - Mariano Rajoy.
21.‹ Jiménez Zurbano, Jesús - 94 anys - 22/11/1988 - 31/05/2003 - Angel Jesús Acebes.
22.‹ Zabaleta Mendía, Ángel - 94 anys - 13/06/1989 - 08/03/2004 - Angel Jesús Acebes.
23.‹ Ormaechea Antepara, Jesús Mª - 88 anys - 08/05/1984 - 24/01/2003 - Angel Jesús Acebes.
24.‹ Muios Díaz, Agustín - 88 anys - 16/05/1984 - 25/02/2002 - Mariano Rajoy.
25.‹ Ostolaza Alcocer, Manuel - 85 anys - 05/02/1981 - 07/07/1999 - Mayor Oreja.
26.‹ Pagola Cortajarena, José A. - 78 anys - 27/06/1984 - 17/10/2003 - Angel Jesús Acebe.
27.‹ Garciandia Solano, Ricardo - 73 anys - 20/10/1981 - 23/11/1999 - Mayor Oreja.
28.‹ Guridi Arocena, Pedro Juan - 68 anys - 14/11/1980 - 11/04/2001 - Mariano Rajoy.
29.‹ Alberdi Zubizarreta, Miguel - 68 anys - 06/12/1984 - 14/11/2001 - Mariano Rajoy.
30.‹ Areizaga Arozamena, Salvador - 67 anys - 17/11/1981 - 12/12/2002 - Angel Jesús Acebes.
31.‹ Zabaleta Garmendía, José R. - 66 anys - 12/12/1987 - 07/02/2003 - Angel Jesús Acebes.
32.‹ Recarte Gutiérrez, Gloria Mª - 65 anys - 29/10/1981 - 24/11/2000 - Mayor Oreja.
33.‹ Jaio Bustinduy, Jon Iñaki - 64 anys - 09/06/1985 - 11/09/2003 - Angel Jesús Acebes.
34.‹ González Merino, Juan Manuel - 63 anys - 20/06/1984 - 04/03/2000 - Mayor Oreja.
35.‹ Aldanondo Luzuiriaga, Joaquín Mª - 58 anys - 21/12/1986 - 27/10/1999 - Mayor Oreja.
36.‹ Merino Quijano, José Luis - 57 anys - 28/03/1984 - 27/09/2001 - Mariano Rajoy.
37.‹ Eguibar Michelena, Coro - 53 anys - 20/02/1982 - 05/08/2000 - Mayor Oreja.
38.‹ Bilbao Goicoechea, Ignacio J. - 52 anys - 06/07/1983 - 28/09/2000 - Mayor Oreja.
39.‹ Marcos Olaizola, Luis M. - 51 anys - 04/02/1981 - 07/10/2001 - Mariano Rajoy.
40.‹ Apecechea Arozamena, Juan M. - 50 anys - 17/05/1980 - 08/04/1999 - Mayor Oreja.
41.‹ Arluciaga Iribar, José A. - 48 anys - 19/05/1981 - 27/05/1999 - Mayor Oreja.
42.‹ Zumárraga Luzuriaga, Miguel G. - 48 anys - 31/12/1986 - 14/02/2003 - Angel Jesús Acebes.
43.‹ Pastor Landa, Luis Alberto - 46 anys - 22/01/1982 - 19/11/1999 - Mayor Oreja.
44.‹ Izaga González, Ricardo - 45 anys - 07/03/1986 - 21/04/2002 - Mariano Rajoy.
45.‹ Izaguirre Iglesias, Teodoro - 44 anys - 22/01/1981 - 12/06/2003 - Angel Jesús Acebes.
46.‹ Aguirre Arin, Gervasio - 43 anys - 01/01/1980 - 17/05/2002 - Mariano Rajoy.
47.‹ Viatza Balda, Emiliano - 42 anys - 27/10/1987 - 10/09/1999 - Mayor Oreja.
48.‹ Arzallus Eguiguren, José M. - 42 anys - 02/06/1980 - 15/04/2000 - Mayor Oreja.
49.‹ Aguirre Echetia, Enrique - 42 anys - 16/07/1980 - 14/05/2000 - Mayor Oreja.
50.‹ Olagorta Arana, Juan A. - 41 anys - 16/07/1980 - 11/04/2001 - Mariano Rajoy.
51.‹ Izaga González, Luis Javier - 36 anys - 03/07/1981 - 19/06/2002 - Mariano Rajoy.
52.‹ López Domaica, Saturnino - 36 anys - 03/04/1981 - 19/02/2003 - Angel Jesús Acebes.
53.‹ Arnaiz Echevarría, José J. - 35 anys - 06/09/1982 - 20/03/2004 - Angel Jesús Acebes.
54.‹ Beloqui Cortajerena, José J. - 33 anys - 01/10/1982 - 08/06/2000 - Mayor Oreja.
55.‹ Martínez Apesteguía, Francisco J. - 32 anys - 03/03/1979 - 16/03/2000 - Mayor Oreja.
56.‹ Astola Ituretagoyena, José M. - 30 anys - 22/01/1982 - 17/01/2002 - Mariano Rajoy.

Algunos de ellos han estado involucrados posteriormente en actos violentos después de su excarcelación.

Rajoy excarceló a 14 terroristas de la prisión.
Acebes 23 terroristas.
Mayor Oreja 18 terroristas.

Y don José María Aznar, el de las armas de destrucción masiva en Iraq, ¡56 terroristas!