Davant de fets com els d'"EL JUEVES", no podem deixar de preguntar-nos quin és el camí que està prenent la democràcia burgesa amb la connivència dels partits institucionals. Sembla mentida que fets com aquests encara puguin succeir en el segle XXI. Fets més propis de la llarga nit de sabres que li va tocar viure a l’Estat espanyol.
Que una simple caricatura dels Prínceps d’Astúries, la intenció de la qual era ironitzar sobre la mesura de natalitat del govern espanyol, hagi estat considerada pel ministeri fiscal “clarament denigrant, objectivament infamant i possiblement delictiva” mostra les febleses de les llibertats ciutadanes, pilar importantíssim de les quals, suposadament, és la llibertat d’expressió.
En un sistema amb maduresa democràtica, segrestar una publicació posa en tela de judici l’exercici de drets –llibertat d’expressió i d'informació- que el Tribunal Constitucional considera fonamentals del règim d’opinió pública que són les democràcies modernes. ¿Potser el poder judicial ha retrocedit a aquells anys en què el seu ideari tenia com a referent l’autoritarisme franquista?
Avui dia no és sostenible que la utilització satírica de qualsevol tipus de personatge caigui sota l’àmbit del Codi Penal. Si és així, aquesta democràcia deixa molt que desitjar.
Desitgem que les diligències judicials quedin desactivades de manera immediata. Si la monarquia és cosa de tots –sostinguda amb el nostres impostos-, ¿ha de quedar exempta de la feina satírica dels treballadors gràfics que es dediquen a aquest camp?
Mentrestant, vagi des d’aquí la nostra solidaritat amb tota la redacció d'“EL JUEVES” i un SÍ rotund en defensa de la llibertat de la lliure expressió. És la millor defensa de la democràcia.
Que una simple caricatura dels Prínceps d’Astúries, la intenció de la qual era ironitzar sobre la mesura de natalitat del govern espanyol, hagi estat considerada pel ministeri fiscal “clarament denigrant, objectivament infamant i possiblement delictiva” mostra les febleses de les llibertats ciutadanes, pilar importantíssim de les quals, suposadament, és la llibertat d’expressió.
En un sistema amb maduresa democràtica, segrestar una publicació posa en tela de judici l’exercici de drets –llibertat d’expressió i d'informació- que el Tribunal Constitucional considera fonamentals del règim d’opinió pública que són les democràcies modernes. ¿Potser el poder judicial ha retrocedit a aquells anys en què el seu ideari tenia com a referent l’autoritarisme franquista?
Avui dia no és sostenible que la utilització satírica de qualsevol tipus de personatge caigui sota l’àmbit del Codi Penal. Si és així, aquesta democràcia deixa molt que desitjar.
Desitgem que les diligències judicials quedin desactivades de manera immediata. Si la monarquia és cosa de tots –sostinguda amb el nostres impostos-, ¿ha de quedar exempta de la feina satírica dels treballadors gràfics que es dediquen a aquest camp?
Mentrestant, vagi des d’aquí la nostra solidaritat amb tota la redacció d'“EL JUEVES” i un SÍ rotund en defensa de la llibertat de la lliure expressió. És la millor defensa de la democràcia.
Entrades
