Tal com està el pati, hem decidit parlar de futbol. Vaja, més exactament del Barça i de les incorporacions que pensem que ha de dur a terme.

Estem d'acord que és escandalós i immoral que, amb la crisi que estem passant, que empobreix encara més els pobres (pagadors al cap i a la fi de totes les crisis), Caja Madrid li compri a Florentino tots els "juguetitos" que aquest senyor desitgi. Al preu que sigui. Pagant el gust i la gana. Immoral i repugnant.

Ara bé, entre el molt i el poc. És ben cert que el Barça ha de mantenir les seves dades d'identitat quant a la seva filosofia de fitxatges i renovacions. Però no és menys cert que, i ha quedat patent la temporada passada, el tricampió presenta llacunes a determinades demarcacions. Posicions que s'han de reforçar per continuar sent el millor equip del món. No per donar-te el "gustazo" de fitxar a tal o qual jugador. Sinó perquè és necessari cobrir competitivament aquestes llacunes. I al Barça tricampió no en pot venir qualsevol. Han de venir els millors jugadors i els millors professionals. Persones i no personatges.

Per tot això, Ribéry no es tracta d'un gustazo. És una necessitat. I per això s'ha de fer un esforç econòmic. Esforç que, d'altra banda, no és tal. Vegem: quants anys té Ribéry? Tractant-se d'un home, que no d'un nom, quants anys pot estar en el Barça? Quina pot ser la seva aportació? Com se sol dir, jo sóc de lletres. Però el resultat de la divisió entre el que costa i els interrogants, és clarament favorable al club dels nostres amors.

Imagineu-vos quina davantera! Ribéry, Eto'o?, Messi... Oh, oh, se m'ha colat Eto'o. No ha estat una distracció qualsevol. Cada any, el mateix debat. Necessitem un "9". Però si tenim el millor del món! Eto'o és un caràcter difícil. Però amb afecte i un poquet de psicologia, Eto'o continuaria al Barça. Però, és clar, si abans que acabi la primera volta de la temporada, se'l posa en el disparadero, no és d'estranyar que brolli l'Eto'o visceral. El mateix Eto'o visceral que ens ha donat amb els seus gols 2 Champions i tres lligues. En ambdues, quan pitjor ho estava passant el Barça, va aparèixer l'Eto'o visceral. Cal tenir memòria. La mala víscera també la treu al terreny de joc. I no oblidem la lliga. Dues vegades, dues, bota de plata. S'hauria guanyat la lliga sense els seus trenta i tants gols? La resposta és òbvia.

D'altra banda, no hi ha diners per fitxar. Recordeu que sóc de lletres i pot ser que m'equivoqui a l'hora de fer números, però vegem novament: no surt més barat ampliar-li el sou i la durada del contracte, a més de mostrar-li l'admiració i el reconeixement que es mereix, que pagar 45 milions per un altre "9", ara com ara, inferior? L'operació és clara. Eto'o + afecte i reconeixement = a molts gols i un dels millors defenses. Qui correrà, pressionarà, lluitarà com ell? Tres anys més a Can Barça i després, atenció!, carta de llibertat pels serveis prestats. Que se'n vagi on vulgui, però per la porta gran.

Altres llacunes que presenta el tricampió les trobem en la defensa. És necessària la incorporació d'un parell de laterals (substituts d'Abidal i d'Alves). Puyol, el meu capi, és tot cor. Però ja no està per córrer per la banda, per doblar al company. I no vull dir amb això que no en sigui capaç. Quan es posa ànima i cor com ho fa Puyol, s'és capaç de tot. Vagi des d'aquí la meva admiració infinita, ja que com a jugador i com a persona, és un referent incommensurable per a totes aquestes generacions que veuen en el futbol els miralls de les seves vides. Puyol és un exemple a seguir. Però és llei de vida. Ha de continuar aportant el seu bon futbol, però no exigir-li un plus de responsabilitat i d'esforç suplementari. Puyol de central. Dirigint. Coordinant la defensa de la manera que tan sols ell ho sap fer. Parant gols amb el cor. I ja que parlem de centrals, cal donar sortida a Càceres i portar, almenys, un altre central. Tot i que personalment ho trobo innecessari.

Ara només ens falta un centrecampista. Mascherano 20 quilos! Segons la font que consultis, 40 milions d'euros! Per una mica més, Cesc. Aquell que el Barça va deixar anar incomprensiblement. Continuo dient que surt més barat a llarg termini. Per què? Perquè fitxaríem un jugador de qualitat contrastada, un home que no un nom i, sobretot, compromís. Coneix a la perfecció el sistema de joc del Barça. El va mamar a la Masía. Jove encara que prou preparat. Jove, qualitat i compromís. Fixeu-vos en Piqué! El Barça els corre per les venes. Èxit assegurat.

A tall de colofó, em permetré la llicència de donar-li un consell a en Pep. No abandonis el tema de la porteria. No és bo que Valdés se sàpiga amo i senyor d'aquesta demarcació. Cal fitxar un suplent de qualitat que li disputi la titularitat jornada darrere jornada. Un Moyà estaria bé.

Seriosament, Pep. En coneixement futbolístic, no t'arribo ni a les soles de les teves luxoses sabates. Però de psicologia, alguna cosa n'he après en els veintitants anys de docència que he exercit, fins que aquesta maleïda malaltia en va retirar "del camp de joc". Al cap i a la fi, un vestidor s'assembla molt a una aula. I una cosa que vaig aprendre, tot just aterrar en l'ensenyament, és que no és bo que algú de l'alumnat se senti indiscutible i superior. En cas contrari, se li pugen els fums. Sense desmerèixer la vàlua de Valdés.

Atentament,

Simplement un culer