JO NECESSITO UNA ALTRA BARCELONA, I TU?

JO NECESSITO UNA ALTRA BARCELONA, I TU?
Incomplir la Llei de Barris conculca el nostre "dret al dret" de la ciutat i dels seus equipaments
Barcelona Decideix

dissabte, 13 de febrer del 2010

Cesk Freixas, el meu germà petit

Barcelona. La tarda m’envaïa amb el seu alè fred. Moment perfecte per somiar versos d’incògnit. Versos màgics. Poemes amb llum. Màgica Llum (Daniel Ferrer). El dia acompanyava a dibuixar metàfores. A desdibuixar-les. Tarda d’anàfores. Moment precís per compartir solidaris versos encavalcats amb la nostra gent. Versos d’amor i de pàtria.

Una estona abans vaig veure el meu “germà petit”. Cesk Freixas. Germà de lluites i de causes. N’havia sentit a parlar. Des de baix. Des de dins. Fent camí cap a nosaltres. La seva menuda figura camina de la mà dels qui t’esperen. Camina, entre l’abraçada i la paret, per intuir el “futur en 4D”. Ho veu en 4D. Exactament igual que David Caño. El poeta, l’altre germà. El primer en dir He vist el futur en 3D.


En David t'arriba a l'ànima, en el sentit irreverent de la paraula, quasi de puntetes, mentre ens embriaguem de les 3 p: poesia, política i pàtria. El temps esdevé intensament efímer al seu costat.


Cesk, un regal de germà. No pas de cognom. Tanmateix, compartim l’ADN de la lluita, de la tendresa. Compartim el diari de ruta de la poesia. Recorrem els passadissos de les sensacions fins arribar a la seva música set voltes rebel.

Em diuen que ara és al sud dels Països. Cesk no “perdis mai el sud”, ressona una veu al facebook. Cesk mai no el perdrà. N’estic convençut. Nord, sud; est, oest.

Guitarra i Països Catalans. Compromís i solidaritat. Cesk Freixas o la música poetitzada de l’esquerra independentista. El meu germà petit o la revolució i la pàtria descrites amb la prodigiosa i suau subtilesa de la seva veu. Amb la contundent fermesa dels seus versos.

En Cesk, com sempre, desgranant cançons arreu dels Països Catalans. Vers a vers. Cançons de llibertat. Vers roig de cinc puntes. Estel roig lluitador. Estel roig de cinc puntes. L'estel roig de cinc puntes de la llibertat.

Salut, germà!


Nota: En la redacció de l'entrada hem jugat amb títols de cançons d'en Cesk i dels dos poetes a què fem referència.

3 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

El Cesk és un paio genial, el veig molt honest, molt bona gent amb molt bon cor i, a més té molt a dir, molt per crear. Tú també. Manel, tu també, ja ho saps que em caus molt bé. Hem tingut l'oportunitat tos plegats de conèixer-nos, i podem fer una bona pinya d'aquí cap a endavant, si es que considereu que sóc mereixedor d'aquest privilegi. L'escrit molt encertat, molt sentit i has jugat molt bé amb tots els elements, els títols, les idees, les sensacions. Bé, no sé si m'explico bé, avui torno a estar una mica espès com el dimecres, deu ser que tu em poses neguitós com si fossis una noia que acabo de conèixer, hehehe... No, de veritat, està molt bé, el que passa que a vegades un vol dir una cosa tal com la sent però les paraules no venen a ajudar-te, tu ja ho deus saber millor que ningú, però crec que ja s'entén allò que vull expressar. Darrerament he conegut gent amb la que he connectat molt bé i em fan sentir coses molt maques dins meu; especialment el Cesk i tu sou dues d'aquestes persones.

Una grandíssima abraçada, amic Manel

Nicolau Juan ha dit...

Apreciat manel,
no ens coneixem però fa força temps que et segueixo a través de vilaweb. He intentat agregar-te a facebook però que per temes de privacitat tan sols m'hi pots agregar tu.

M'encantaria que ho fesis per poder fer-la petar llargament!!
Salut company!!
Nico J. Pujol

Unknown ha dit...

Nicolau, envia'm el teu correu i el nom que fas servir a Facebook al correu: balugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

No ho publiquis aquí, no és segur. Envia-m'ho al correu idicat.

Em sap greu, però he hagut de restringir el facebook perquè he rebut insults i amenaces. No ho he volgut fer públic perquè no vull donar satisfaccions a personatges com aquests.

Una abraçada.