Davant de fets com els d'"EL JUEVES", no podem deixar de preguntar-nos quin és el camí que està prenent la democràcia burgesa amb la connivència dels partits institucionals. Sembla mentida que fets com aquests encara puguin succeir en el segle XXI. Fets més propis de la llarga nit de sabres que li va tocar viure a l’Estat espanyol.
Que una simple caricatura dels Prínceps d’Astúries, la intenció de la qual era ironitzar sobre la mesura de natalitat del govern espanyol, hagi estat considerada pel ministeri fiscal “clarament denigrant, objectivament infamant i possiblement delictiva” mostra les febleses de les llibertats ciutadanes, pilar importantíssim de les quals, suposadament, és la llibertat d’expressió.
En un sistema amb maduresa democràtica, segrestar una publicació posa en tela de judici l’exercici de drets –llibertat d’expressió i d'informació- que el Tribunal Constitucional considera fonamentals del règim d’opinió pública que són les democràcies modernes. ¿Potser el poder judicial ha retrocedit a aquells anys en què el seu ideari tenia com a referent l’autoritarisme franquista?
Avui dia no és sostenible que la utilització satírica de qualsevol tipus de personatge caigui sota l’àmbit del Codi Penal. Si és així, aquesta democràcia deixa molt que desitjar.
Desitgem que les diligències judicials quedin desactivades de manera immediata. Si la monarquia és cosa de tots –sostinguda amb el nostres impostos-, ¿ha de quedar exempta de la feina satírica dels treballadors gràfics que es dediquen a aquest camp?
Mentrestant, vagi des d’aquí la nostra solidaritat amb tota la redacció d'“EL JUEVES” i un SÍ rotund en defensa de la llibertat de la lliure expressió. És la millor defensa de la democràcia.
Que una simple caricatura dels Prínceps d’Astúries, la intenció de la qual era ironitzar sobre la mesura de natalitat del govern espanyol, hagi estat considerada pel ministeri fiscal “clarament denigrant, objectivament infamant i possiblement delictiva” mostra les febleses de les llibertats ciutadanes, pilar importantíssim de les quals, suposadament, és la llibertat d’expressió.
En un sistema amb maduresa democràtica, segrestar una publicació posa en tela de judici l’exercici de drets –llibertat d’expressió i d'informació- que el Tribunal Constitucional considera fonamentals del règim d’opinió pública que són les democràcies modernes. ¿Potser el poder judicial ha retrocedit a aquells anys en què el seu ideari tenia com a referent l’autoritarisme franquista?
Avui dia no és sostenible que la utilització satírica de qualsevol tipus de personatge caigui sota l’àmbit del Codi Penal. Si és així, aquesta democràcia deixa molt que desitjar.
Desitgem que les diligències judicials quedin desactivades de manera immediata. Si la monarquia és cosa de tots –sostinguda amb el nostres impostos-, ¿ha de quedar exempta de la feina satírica dels treballadors gràfics que es dediquen a aquest camp?
Mentrestant, vagi des d’aquí la nostra solidaritat amb tota la redacció d'“EL JUEVES” i un SÍ rotund en defensa de la llibertat de la lliure expressió. És la millor defensa de la democràcia.
Entrades
8 comentaris:
Independència JA!
Aqui un altre blogger que ha penjat la portada i un misatge de protesta, no ens podran aturar
Això és com tornar (o és que mai no en vam sortir?) als temps de l'obscurantisme inquisitorial. Els Borbons són persones públiques i, com a tals, han d'estar preparats per a que la seva imatge aparegui, tant pel bé com pel mal. A mi em sembla que ja hauríem d'haver superat la rèmora medieval de considerar la monarquia (què és la monarquia?) com alguna cosa que està per damunt del diví i de l'humà. I, si no volen sortir al "candelabro", que abdiquin i declarin ells mateixos la tercera república. Com diu en Nebreda, això és una pocasoltada!. I dic jo, posats a segrestar, per què no segresten d'un punyetera vegada la COPE, que insulta cada dia més que el Jueves en tota la seva història?
Ja ho deia la meva iaia: per això no es volia morir mai aquella vella, perquè sempre en veia de noves!
Anna
No sé quie es pensen que sòn, jo no els reconec com els meus reis ( a casa meva no entren ni els reis mags d'orient per nadal).
Fins ara, s'havia fet humor amb la corona i no havia passat res, pero la Leti sembla ser que no li fa gràcia. Sense oblidar que ella va possar nua (segons els rumors i dels que no ha parlat mai ningú per que això no toca) per un quadre quan vivia a Mèxic.
Es una pocasoltada, una falta cap a les nostres llibertats (les de tots) i al més pur estil peperià. Se'ls hi fot el que pensem nosaltres, els hem de mantenir i ja està, amb la boqueta callada com els ases.
Es que hi ha coses que em treuen de pullaguera i ultimament estic mès emprenyada que mai.
¡Hola familia!...
Como comenté en otro lugar en el que alguien dijo:
-¡Dios salve al rey!... De sí mismo...
Y yo contesté:
-Y de su séquito hijo y de su séquito... Que algunos son más babos... esto... papistas que el papa... Convirtiéndose en papa-natas...
Qué pena... Esto no evoluciona...
Un beso a todos
Estic d'acord amb el teu article.
Fins la propera.
Elies
ENVIDIA COCHINA Soy un hombre insatisfecho y la
envidia me corroe si la ley es para todos y todos
somos igual y si todos somos libres pa elegir
ocupación quiero vivir sin currar y que lo
pague el pais y quiero veranear en el palacio
real seguir así no es para mí
condenar la corrupción sin pagar
contribución quiero ejercer de
gorrón y vestido de general ver desfilar
la juventud Y hablar a la nación por
Navidad vuelvo al hogar. Quiero besar a los
niños despreciando el terrorismo quiero
aprender a esquiar sin pisar un hospital pedir a
la población más fe en el pais
jódete tú, yo vivo bien Tapar la
situación, para el calor gafas de sol.
Tener lujo y placer, aprovechar mi sangre azul
Jugar a visitar a desgraciaos, en la miseria.
Quiero vivir sin currar y que lo pague el pais.
Seguir así no es para mí y quiero
veranear en el palacio real ¡Joder! Quiero
ser rey. Quiero ser rey
Susanita
Penso que, per analitzar o valorar la major part de coses de la vida, el millor que podem utilitzar és el sentit comú.
Davant d'un fet com aquest, només cal fer-se algunes preguntes bàsiques:
1) La llei és igual per tothom a l'Estat espanyol segons la Constitució vigent?
2) La portada en qüestió, atempta contra l'honor, difama, calumnia, menteix, etc..., en relació a les persones que hi apareixen?
3) Si això és així, qui hauria d'actuar no és la Casa Reial, posant directament una querella o una demanda contra la publicació o qui s'escaigui?
Per què ho fa la fiscalia general, aparentment "motu propi"?
4) La institució monàrquica espanyola actual, és fonamenta en el dret diví o és simplement una fórmula que és va utilitzar, en primera instància per "continuar" amb el règim pseudofeixista del franquisme final i, posteriorment per "tutelar" els canvis politic-socials de la transició cap a la democràcia?
5) Hem tingut la possibilitat els ciutadans de l'estat espanyol de decidir si, passats 30 anys, volem mantenir la monarquia o apostem per una altra via? En cas negatiu, per què no és podria fer? Hi ha mecanismes legals que ho permetin?
Crec que si ens contestem aquestes preguntes no cal dir res més.
És clar que es pot dir que tenen més d'una resposta i que depèn del tarannà politic i de visió del món de cadascú, però fem la prova...
1)Si ho som, no es pot segrestar la publicació.
Si no ho som, llavors la Constitució no es respecta en la seva lletra. S'haurà de modificar per tal d'evitar fuites com aquestes i garantir la igualtat de tots, principi bàsic de qualsevol democràcia real (no reial, no us confongueu)
2)Crec sincerament que no atempta contra cap de les coses essencials que ens hem preguntat. Si algú considera que si, llavors cal tancar un munt de mitjans de comunicació que menteixen, difamen, inventen coses, calumnien, agredeixen, embruten i son de mal gust no només contra particulars (siguin persones públiques o no), sino que es dirigeixen contra pobles sencers, contra col.lectius especifics i directament criminalitzen els que simplement pensen o senten diferent.
Per tant, no si valen dobles vares de mesurar i per aquesta banda "no hi ha cas".
3)Després de la resposta anterior és clar el perquè la Casa Reial no pot fer-hi res.
El que caldria analitzar en profunditat és què o quí ha mogut els fils per fer que la fiscalia actués...
4)No crec que ningú en plenitud de les seves facultats mentals pugui defensar l'origen diví i el dret "per se" dels monarques a ser-ho a hores d'ara.
Sembla clar que els motius pels quals els Bobons actuals (no hi ha error tipogràfic) són els reis s'acosten més a la segona opció.
5)Per tant, també sembla força normal que els ciutadans poguessim, lliurament, decidir si volem seguir amb el model actual o preferim una república, o 17 Regnes de Taifes., per exemple(amb tantes criatures com van tenint, aviat hi haurà un membre reial per ser Cap de cada Taifa...
Si no hi ha mecanismes que ho permetin, llavors cal qüestionar tot el sistema, ja que no és un sistema obert i dinàmic, sino una faixa que un gran percentatge de la població actual no va poder votar ni decidir.
Per tant, i ja acabo, crec que queda clara l'estupidesa de la mesura, que l'únic que fa és posar al descobert certs aspectes de la democracia espanyola que segueixen ancorats en l'esperit de la "transició" i que es contraposen amb la realitat del món del segle XXI.
Publica un comentari a l'entrada