El vot dels immigrants: “cafè per a tothom?”
La meva ideologia no em permet estar en contra del dret de vot de las persones immigrants. Faltaria més!
Una vegada feta la declaració de principis, hem de reflexionar amb tranquil•litat.
Tema molt delicat, va més enllà del dret o no dret a votar.
Estem davant una qüestió molt complexa, la qual cosa comporta que la tractem amb la seriositat que quelcom d’aquesta envergadura requereix.
No hauríem de frivolitzar amb una qüestió en què incideixen motius diversos: polítics, socials, culturals i sociològics.
Sense voler donar lliçons a ningú, no hem de confondre avançar cap a una societat més justa, solidària i progressista, amb un “innegable conservadorisme” pel fet de voler regular les polítiques d'immigració. Sóc d'esquerres però el tema del vot immigrant no m'empeny cap a postures snobs.
Sempre feu referència a fer el joc a la dreta, i potser, inconscientment, són aquestes postures les que ho fan.
El dret a votar de les persones immigrants s’ha de regular. Ens agradi o no, s’ha de legislar. Paradoxalment, en contra d'allò que penseu, per salvaguardar els drets de les persones immigrants.
Legislar no impedeix avançar cap a una societat més justa i fraternal. Tot al contrari. La missió que hem de dur a terme les persones progressistes, és controlar que la legislació no sigui involucionista.
IU-ICV ha presentat al “Congreso de los diputados” una proposició no de Llei que promou el dret a vot, a les eleccions municipals, de les persones residents a Espanya. Fantàstic! Hi estic completament d'acord.
Però alerta. Ja hem fet referència a la complexitat de la qüestió.
Arribats a aquest punt, és el moment de parlar en clau d’esquerres: regular els fluxos interns de la immigració que arriben a la península, molts dels quals acaben a Catalunya sense que la Generalitat tingui control sobre els mateixos. Ja apareixen els motius polítics.
La proposició promou el dret de vot per aquelles persones que han aconseguit el permís de residència. Però la llei no contempla el milió de persones que no el tenen perquè treballen a l’economia submergida o no estan empadronats.
Una vegada feta la declaració de principis, hem de reflexionar amb tranquil•litat.
Tema molt delicat, va més enllà del dret o no dret a votar.
Estem davant una qüestió molt complexa, la qual cosa comporta que la tractem amb la seriositat que quelcom d’aquesta envergadura requereix.
No hauríem de frivolitzar amb una qüestió en què incideixen motius diversos: polítics, socials, culturals i sociològics.
Sense voler donar lliçons a ningú, no hem de confondre avançar cap a una societat més justa, solidària i progressista, amb un “innegable conservadorisme” pel fet de voler regular les polítiques d'immigració. Sóc d'esquerres però el tema del vot immigrant no m'empeny cap a postures snobs.
Sempre feu referència a fer el joc a la dreta, i potser, inconscientment, són aquestes postures les que ho fan.
El dret a votar de les persones immigrants s’ha de regular. Ens agradi o no, s’ha de legislar. Paradoxalment, en contra d'allò que penseu, per salvaguardar els drets de les persones immigrants.
Legislar no impedeix avançar cap a una societat més justa i fraternal. Tot al contrari. La missió que hem de dur a terme les persones progressistes, és controlar que la legislació no sigui involucionista.
IU-ICV ha presentat al “Congreso de los diputados” una proposició no de Llei que promou el dret a vot, a les eleccions municipals, de les persones residents a Espanya. Fantàstic! Hi estic completament d'acord.
Però alerta. Ja hem fet referència a la complexitat de la qüestió.
Arribats a aquest punt, és el moment de parlar en clau d’esquerres: regular els fluxos interns de la immigració que arriben a la península, molts dels quals acaben a Catalunya sense que la Generalitat tingui control sobre els mateixos. Ja apareixen els motius polítics.
La proposició promou el dret de vot per aquelles persones que han aconseguit el permís de residència. Però la llei no contempla el milió de persones que no el tenen perquè treballen a l’economia submergida o no estan empadronats.
Votar és important. Però acabar amb l’explotació laboral ho és més. I només hi ha una manera de combatre l’explotació: controlar els fluxos per saber quantes persones viuen i treballen a Catalunya. Sense saber-ho, no hi ha empadronament i, per tant, adéu al dret de vot. Vet ací els motius socials.
I, finalment, parlem dels motius culturals i sociològics. La meva condició de lingüista m'aporta una imatge esferidora. Terrible. S'han d'articular polítiques que salvaguardin la llengua i la cultura catalana. No vull ser tremendista, però aproximadament el català desapareixerà en 15-20 anys com a entitat lingüística.
Hem de legislar polítiques d'esquerres, amb les quals han de ser solidàries totes les autonomies (sense el caràcter folklorista de CiU i ERC), que evitin que la llengua i la cultura catalana passin a engreixar la nòmina de les llengües mortes.
No vull haver d'explicar als meus néts: "Aquí abans hi havia una cultura que..."
I, finalment, parlem dels motius culturals i sociològics. La meva condició de lingüista m'aporta una imatge esferidora. Terrible. S'han d'articular polítiques que salvaguardin la llengua i la cultura catalana. No vull ser tremendista, però aproximadament el català desapareixerà en 15-20 anys com a entitat lingüística.
Hem de legislar polítiques d'esquerres, amb les quals han de ser solidàries totes les autonomies (sense el caràcter folklorista de CiU i ERC), que evitin que la llengua i la cultura catalana passin a engreixar la nòmina de les llengües mortes.
No vull haver d'explicar als meus néts: "Aquí abans hi havia una cultura que..."
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada