Sí, ja sé que avui dia no mola ser escèptic. També sé que el distanciament irònic està més d’acord amb la meva edat. Però per damunt del meu escepticisme, i més enllà de la meva evident afició a la rebel·lia i a la crítica constructiva, el diumenge hauria d’anar a votar. Amb les meves decepcions i amb les meves il·lusions trencades: el dia 9 hauria d’anar a votar.
Votaria per a que els immigrants que sostenen la nostra riquesa, sense beneficiar-se’n, no siguin tractats com a delinqüents. Per a que les dones que avorten, no siguin criminalitzades. Per a que gent que pensa d'una altra manera no estigui a la presó (i, encara més, si no han comés cap "delicte de sang" -Otegi i tota la mesa de HB). Votaria pels conductors i conductores dels TMB. Votaria en contra de la privatització del meu ensenyament públic i per a que s’acabessin els col·legis concertats. Votaria en contra dels privilegis d’uns pocs. En contra de la negació de la meva nació i de la seva llengua. En contra del TAV (més conegut com a AVE) i del seu traçat. En contra de la situació dels trens de rodalies. En contra de la situació general de les infrastructures i de la llei de mobilitat. En contra de la M.A.T i a favor d’una nova cultura energètica. En contra de la llei de partits. En contra dels governants que impedeixen que centenars de milers de bascos i basques puguin exercir el seu dret a vot a Euskal Herria. Votaria...
Però no ho faré. I molts de vosaltres em direu: “precisament per aconseguir tot això, hauries de votar”. I jo continuaré sense anar-hi. I no ho faré perquè moltes d’aquestes qüestions estan sostingudes per aquells que de sobte (cada quatre anys) s’adonen que existeixo i em fiquen la por al cos dient-me: alerta, que pot arribar l’home del sac!.
Aquesta és una altra raó per a no votar: la manca d’imaginació dels polítics i la seva nul·la aportació d’idees noves i encoratjadores. Ningú no se salva. Cap polític no ha explicat clarament el seu ideari, ni de quina manera pensa dur-lo a terme. S’han limitat a tancar el "cercle de guix" de la por: CiU, que els altres no faran que es respecti Catalunya. ERC, que si CiU guanya tornarem als temps de nacionalisme descafeïnat. PSC que vindrà l’home del sac si guanya Rajoy. ICV-EUiA que si PSOE obté una majoria absoluta, ells no podran matisar a la manera d’esquerres (que deia el cantautor). Només por, por... por angoixant i infinita. Culpabilitzadora.
Hi ha nombroses evidències del fet que la por ha estat una poderosa força present en diferents processos socials i, més concretament, en els comicis dels últims 25 anys que l’estat espanyol (així, en minúscules) ha convocat (l’única legítimament justificada era la por al soroll de sabres de la llarga nit franquista).
Hi ha nombroses evidències de la utilització persistent de la por pels polítics com a motor per mobilitzar simpaties i per reclamar adhesions. Tot això no fa altra cosa que indicar que els partits i els seus líders ens consideren una ciutadania espantada, tan sols disposada a recolzar-los com l’única possibilitat que posseïm per defensar-nos de l’arribada de l’home del sac. Aquesta és, si més no, la impressió que transmet tot l’arc parlamentari que es presenta a les eleccions convocades per l’estat espanyol el proper 9 de març.
D’una banda, Rajoy no ha deixat d’anunciar tota mena d’apocalipsis que desmembraran la seva pàtria –que no pas la meva. D’una altra, ZP i els seus (partits satèl·lits inclosos) s’han dedicat a dirigir-se a les masses amb la història de l’home del sac.
Quina pobresa política! Com a ciutadà cridat a les urnes hauria preferit que algú tractés d’il·lusionar-me, en comptes d’atemorir-me . Potser en Rajoy té més responsabilitat, però ZP podria estalviar-se explicar-nos la nefasta gestió del PP i com d’extraordinària n’ha estat la seva legislatura. La millor manera de mobilitzar votants no és atemorint-los, sinó oferint-los un projecte capaç d’entusiasmar.
Tot el contrari. Han llençat la pilota a la nostra teulada i criminalitzen la ciutadania culpant-los de tot el que pugui passar l’endemà de les eleccions per no haver passat per les urnes. Senyors polítics!, el dia 10 només hi haurà uns culpables: vostès que, dia rere dia, s’han anat allunyant de les necessitats de la ciutadania; que, any rere any, han dilapidat l’herència de l’esquerra lluitadora que els varen llegar totes les dones i els homes que deixaren la vida per la llibertat i el dret a opinar.
Finalment, vull agrair-vos la possibilitat que em doneu de reflexionar. Fer-vos partícips de la meva intimitat. Quan em trobo perdut, us cerco en la foscor. Sempre hi sou. Escolteu en silenci. Jo escric. I ho comparteixo en veu alta amb tots vosaltres. Em retrobo. Gràcies per recordar-me el camí de tornada.
Votaria per a que els immigrants que sostenen la nostra riquesa, sense beneficiar-se’n, no siguin tractats com a delinqüents. Per a que les dones que avorten, no siguin criminalitzades. Per a que gent que pensa d'una altra manera no estigui a la presó (i, encara més, si no han comés cap "delicte de sang" -Otegi i tota la mesa de HB). Votaria pels conductors i conductores dels TMB. Votaria en contra de la privatització del meu ensenyament públic i per a que s’acabessin els col·legis concertats. Votaria en contra dels privilegis d’uns pocs. En contra de la negació de la meva nació i de la seva llengua. En contra del TAV (més conegut com a AVE) i del seu traçat. En contra de la situació dels trens de rodalies. En contra de la situació general de les infrastructures i de la llei de mobilitat. En contra de la M.A.T i a favor d’una nova cultura energètica. En contra de la llei de partits. En contra dels governants que impedeixen que centenars de milers de bascos i basques puguin exercir el seu dret a vot a Euskal Herria. Votaria...
Però no ho faré. I molts de vosaltres em direu: “precisament per aconseguir tot això, hauries de votar”. I jo continuaré sense anar-hi. I no ho faré perquè moltes d’aquestes qüestions estan sostingudes per aquells que de sobte (cada quatre anys) s’adonen que existeixo i em fiquen la por al cos dient-me: alerta, que pot arribar l’home del sac!.
Aquesta és una altra raó per a no votar: la manca d’imaginació dels polítics i la seva nul·la aportació d’idees noves i encoratjadores. Ningú no se salva. Cap polític no ha explicat clarament el seu ideari, ni de quina manera pensa dur-lo a terme. S’han limitat a tancar el "cercle de guix" de la por: CiU, que els altres no faran que es respecti Catalunya. ERC, que si CiU guanya tornarem als temps de nacionalisme descafeïnat. PSC que vindrà l’home del sac si guanya Rajoy. ICV-EUiA que si PSOE obté una majoria absoluta, ells no podran matisar a la manera d’esquerres (que deia el cantautor). Només por, por... por angoixant i infinita. Culpabilitzadora.
Hi ha nombroses evidències del fet que la por ha estat una poderosa força present en diferents processos socials i, més concretament, en els comicis dels últims 25 anys que l’estat espanyol (així, en minúscules) ha convocat (l’única legítimament justificada era la por al soroll de sabres de la llarga nit franquista).
Hi ha nombroses evidències de la utilització persistent de la por pels polítics com a motor per mobilitzar simpaties i per reclamar adhesions. Tot això no fa altra cosa que indicar que els partits i els seus líders ens consideren una ciutadania espantada, tan sols disposada a recolzar-los com l’única possibilitat que posseïm per defensar-nos de l’arribada de l’home del sac. Aquesta és, si més no, la impressió que transmet tot l’arc parlamentari que es presenta a les eleccions convocades per l’estat espanyol el proper 9 de març.
D’una banda, Rajoy no ha deixat d’anunciar tota mena d’apocalipsis que desmembraran la seva pàtria –que no pas la meva. D’una altra, ZP i els seus (partits satèl·lits inclosos) s’han dedicat a dirigir-se a les masses amb la història de l’home del sac.
Quina pobresa política! Com a ciutadà cridat a les urnes hauria preferit que algú tractés d’il·lusionar-me, en comptes d’atemorir-me . Potser en Rajoy té més responsabilitat, però ZP podria estalviar-se explicar-nos la nefasta gestió del PP i com d’extraordinària n’ha estat la seva legislatura. La millor manera de mobilitzar votants no és atemorint-los, sinó oferint-los un projecte capaç d’entusiasmar.
Tot el contrari. Han llençat la pilota a la nostra teulada i criminalitzen la ciutadania culpant-los de tot el que pugui passar l’endemà de les eleccions per no haver passat per les urnes. Senyors polítics!, el dia 10 només hi haurà uns culpables: vostès que, dia rere dia, s’han anat allunyant de les necessitats de la ciutadania; que, any rere any, han dilapidat l’herència de l’esquerra lluitadora que els varen llegar totes les dones i els homes que deixaren la vida per la llibertat i el dret a opinar.
Finalment, vull agrair-vos la possibilitat que em doneu de reflexionar. Fer-vos partícips de la meva intimitat. Quan em trobo perdut, us cerco en la foscor. Sempre hi sou. Escolteu en silenci. Jo escric. I ho comparteixo en veu alta amb tots vosaltres. Em retrobo. Gràcies per recordar-me el camí de tornada.
Entrades
8 comentaris:
Hola Manel.
Et felicito pel post, perquè la idea que hi defenses em sembla molt maca i encertada.
Com comprendràs, algú com jo, que tot i militar cada dia, no pot votar aquest diumenge, no et pot felicitar també per la decisió que has pres. Puc comprendre-la, però no compartir-la.
De totes maneres, i posats a donar-li al bloc una funció de debat i contrast d'opinions, et proposo que et plantegis en funció de què has arribat a aquesta conclusió respecte a tots els partits.
Ha estat en algun míting (de forma presencial)? Ha estat a partir del manifest programàtic? A partir de les 30 prioritats programàtiques, concretes, propositives i aplicables l'endemà mateix de les eleccions, que està plantejant ICV-EUiA? (les pots trobar a http://www.euia.cat/doc/1202816672243.pdf)
O bé ha estat a través de la informació d'uns mitjans de comunicació contra els quals, probablement, també votaries en contra si anessis a votar diumenge?
Perquè en el fons el discurs del "tots són iguals" el de "no hi ha propostes", és el que en Josep Cuní s'esforça a transmetre cada matí.
Sandro, m'agrada molt la teva reflexió, perquè jo sempre he pensat que, per parlar de les coses, hem d'anar a les fonts. És per a mi un axioma, molt relacionat d'altra banda, com comprendràs, amb les característiques concretes de la meva tasca d'investigació.
Ara bé, i parlo per mi, que aniré a votar diumenge, com tu ja saps.
No cal veure en Josep Cuní ni la resta de mitjans, perquè hem pogut veure les fonts. Hem pogut veure la cara i sentir la veu de ZP, Rajoy, Duran, etc. etc.
Evidentment, uns ofereixen més propostes que d'altres. Evidentment, amb uns estem d'acord o molt d'acord i amb uns altres gens. Però convindràs amb mi que els interessos de partit semblen estar per damunt de tot, que els retrets i les desqualificacions són la base de la campanya, i que una part de l'electorat (gent com nosaltres, que intentem aprofundir amb rigor) queda totalment decebuda. No n'hi ha prou amb criticar la gestió anterior ni amb dir què farem amb qüestions puntuals. No cal que l'Herrera repeteixi fins a l'avorriment que ICV-EUiA ja parlava de rodalies fa 4 anys. No cal parlar de les esquerres quan de vegades el mot "esquerra" no està del tot ple de contingut.
Per no parlar de gent com jo, que se sent absolutament independentista però que també vol una esquerra de veritat molt preocupada per la qüestió social. A qui voto jo? A qui vota l'electorat de Batasuna (em nego a anteposar el mot "il·legalitzada" que sembla que l'ha d'acompanyar per força)?
Aquest terrible neoliberalisme se'ns està menjant vius.
Tot i això, jo votaré. I no per por, malgrat que m'horroritza la idea de tornar a l'obscurantisme del PP. Votaré a ICV-EUiA, a veure si matisen una mica més si són més (a la manera d'esquerres, evidentment).
Un petó ben fort,
Anna
M'he oblidat d'afegir una cosa important per contestar el teu post, Sandro. Perquè no dubto que el partit (el teu, el nostre) tingui un programa amb prioritats i amb un munt de propostes ben exposades i ben pensades. Però, aleshores, encara és més cert el post del Manel i el meu comentari anterior. Perquè, com és que no les sabem? D'això es tracta, que arribin al gran públic. Una rere l'altra, les trenta prioritats programàtiques. No es tracta que els que ja els votem entrem a la pàgina web, sinó que els polítics deixin de tirar-se els plats pel cap i exposin aquest programa fil per randa en els debats de la tele, en les emisores de ràdio, etc. Només així captaran més vots, només així animaran aquest sector de l'electorat que ja no creu en res.
Això, Sandro, ningú no ho ha fet, ni l'Herrera (que és el que mès ho intenta, no dic que no) ni ningú. I tu ho saps molt bé.
Anna
T'entenc, Manel, jo també estic força decebut per l'actitud dels "nostres?" polítics. Malgrat tot, jo si que aniré a votar, perquè com bé saps, les coses no són blanques o negres i que hi ha moltes escales de grisos. Per tant, tot i que tots els partits estan dins d'aquesta línia d'actuació que comentes, no és pot comparar un PP o un PSOE amb el tarannà de ICV-EUiA, el qual sí que dóna una sèrie de propostes més o menys clares.
En canvi, un fet molt més greu, potser, és aquest bipartidisme ferotge al qual ens hi avoquen des d'Espanya, semblant que no hi pugui haver vida més enllà de PP i PSOE.
Petons,
Elies
Tens raó, Elies. Un dels problemes més greus és aquest bipartidisme, cada cop més acusat i més propiciat des de l'Espanya més casposa. En fi, jo (com hauràs vist pels anteriors posts) faré com tu, però això no vol dir que no cregui que el Manel té més raó que un sant.
Saps què passa? que en el fons hem de combregar per força amb la creeença que la democràcia és el sistema més just. I potser ho és, però amb una justícia que deixa molt que desitjar.
Molts petonets,
Anna
Serà que jo només tinc 25 anys i encara camino gràcies a les utopies. Serà que precisament perquè vull votar en contra de cada una de les mateixes coses que defineixes. Serà que em conec de moltes i molts que es deixen –ens deixem- la pell cada dia de legislatura política, especialment perquè el nostre calendari polític no el marquen les legislatures institucionals. Serà per tot això que jo sí vaig a votar. I amb moltes ganes, amb molta classe, que diem.
Confio plenament en el projecte que he après i dono forma cada dia, que em diu que des de dins i des del carrer, per girar a l’esquerre.
Malgrat tot, no puc estar de dir que patim un mal endèmic. Un mal molt trist. Un dia a Catalunya ens vam quedar sense EL Partit. I a partir d’aquí, molts van perdre referents, moltes van sentir la gran nàusea front la política i d’altres van decidir que no votaven més.
En tot cas, la meva decisió front d’aquest mal és organitzar-me. Sí, també voto, però bàsicament el meu remei és ser activa en la quotidianitat, ja ho saps. I jo sé que tot i les divergències d’opinions en això, em recolzes al 200%, que jo en això sóc molt afortunada.
Petons,
Aquesta és una de les coses més tristes que jo em plantejo, quan us veig lluitar tan intensament. A tu, Mireia, a en Sandro, a tots els vostres companys i companyes, joventut ferma, forta, il·lusionada, compromesa. Joventut a la qual admiro profundament.
Però, com pot existir aquest abisme entre la base i la resta? I no ho dic especialment pel vostre partit, ni molt menys. És una reflexió general. Però en fi... el dia 9 hi seré, ja ho he dit, a veure si pressionem una mica els casposos.
Anna
Estos naZionalistas no tienen ni piiiiiiiiip idea. Lo de "Kruzitürken" en la viñeta de Air Berlin no era nada racista.
http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/06/09/carta-a-air-berlin/
Publica un comentari a l'entrada